Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 26 d’abril de 2013

Article del Miquel Sellarés

Ara expliqueu-los això, a aquells que porten de 15 a 30 anys alliberats, a veure que us diuen (us esgarrifaríeu si sabéssiu els que tenim als Mossos)

Li interessa al Departament arreglar això??? NOOOOOOO!!!

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/639140.html

Mossos 2013: on som?

25/04/13- Miquel Sellarès

Cada any se celebra la Diada de les Esquadres de Catalunya, un acte que serveix per repartir felicitacions i condecoracions als membres del cos de Mossos d'Esquadra, així com als ciutadans i membres d'altres cossos policials que s'han destacat en la lluita contra la delinqüència o en actes heroics. La diada també és el lloc on es fan discursos en els quals, normalment, a banda de parlar de flors i violes, també s'intenta donar llum a l'estat de la qüestió del nostre model policial i dels nostres professionals de la seguretat. A l'entorn d'aquesta data, el CEEC voldria fer una reflexió sobre on es troba Catalunya i cap a on va: quines són les dificultats que haurà de superar la nostra policia i també el Departament de l'Interior. Aquest any la diada inclou dos elements remarcables: nou conseller i també nou cap del cos, dos elements decisius i nous de trinca. Ambdós càrrecs comporten els aspectes positius d'uns canvis d'aquestes característiques però també els seus interrogants oberts.
El conseller, en les poques setmanes que fa que és al càrrec i amb les grans dificultats que ha d'encarar –de personal, de mitjans i amb l'ofensiva de l'Estat–, està provant de sortir-se'n. El nou cap del cos, per la seva banda, és una sorpresa: ningú no esperava un nomenament d'aquestes característiques tot i la seva vàlua tècnica i professional. En ple procés de transició nacional, però, el cos necessitava una persona de diferents característiques al capdavant del cos: algú amb autoritat i fermesa.

Un primer element a destacar en la reforma del cos de Mossos implica una unitat del cos que s'ha convertit en l'ase dels cops dels últims anys: la Brimo, la brigada mòbil encarregada de la funció antiavalots i d'operacions especials d'ordre públic. Aquesta és una eina essencial per a qualsevol cos policial que, a més, ha de ser integral per al seu país. Els comandaments i els membres de la Brimo han d'assolir responsabilitats d'enfrontament amb una part de la ciutadania i això és difícil: requereix que els seus membres tinguin una gran preparació i sensibilització. I a més la Brimo requereix que se la doti dels elements materials necessaris i més experimentats en altres països de l'Europa occidental. Cal, doncs, reformar la Brimo, dotar-la de mitjans, de noves estratègies i tècniques, d'equips d'interlocució amb la ciutadania eficaços, i també cal explicar i fer campanyes de sensibilització sobre la necessitat d'unitats d'aquestes característiques. Si no existissin aquestes unitats, seria molt difícil mantenir la pau social, i més encara en moments de crisi com l'actual.
Un segon element a reformar en el cos de Mossos d'Esquadra: el seu model sindical. Aquest és massa divers i encistat professionalment, i en alguns casos infiltrat políticament. Caldria un sindicalisme més lligat als seus professionals, amb una limitació de mandats: no pot ser que avui dia encara hi hagi dirigents sindicals de fa vint o trenta anys. Què coneixen aquests sobre les actuals preocupacions de la immensa majoria del cos? Una limitació de vuit anys seria una bona primera mesura a prendre.
Posteriorment, dins del sindicalisme, caldria estudiar les formes de mobilització i reivindicació, que no han de desprestigiar el cos de Mossos davant la ciutadania que els paga, els respecta i els vol estimar. No es pot atacar els símbols del país: això a curt i llarg termini fa molt de mal a la imatge de la nostra policia. Amb això no vull dir que avui dia el moviment sindical no tingui moltes raons per reivindicar-se: les retallades, la manca de sensibilitat negociadora de les institucions, la manca de material, etc. Però cal que el moviment sindical recuperi el prestigi d'un sindicalisme policial modern al servei del país.
Un altre dels problemes del cos de Mossos –i molt seriós– així com de tota la policia de Catalunya és la situació de l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) –que inclou l'Escola de Policia de Catalunya–, un centre mancat dels recursos i que avança cap a la seva paralització tot i disposar d'una direcció, un equip i unes instal·lacions que podrien fer una tasca excel·lent de formació i reciclatge. L'ISPC és una eina essencial de futur i una veritable estructura d'estat.
Fins aquí he exposat alguns dels punts que caldria prioritzar per evitar el col·lapse del cos de Mossos d'Esquadra. Però cal tenir en compte, també, un nou repte: la policia de Catalunya es troba en un context molt i molt problemàtic. L'ofensiva de l'Estat en contra de les institucions de la Generalitat és un fet, i el redesplegament dels cossos i les forces de seguretat de l'Estat és una realitat. En un moment en què no es poden fer promocions noves de Mossos d'Esquadra, l'Estat amplia, reforça i consolida les dotacions del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya, i comença també una campanya d'imatge per visualitzar la seva presència al territori i per augmentar i ampliar els operatius de la policia de l'Estat a la premsa, la ràdio i la televisió catalanes. Aquest és un pla ben dissenyat el qual, dotat de molts mitjans, pretén minimitzar la policia de Catalunya al seu propi territori. L'objectiu és transformar els Mossos d'Esquadra en una mena de “Policia Local” amb algunes funcions més, i potenciar la policia de l'Estat, que passaria a ser la policia en singular, com ja es visualitza en alguns mitjans de comunicació poc sensibles.
A més, Catalunya torna a patir una delegada del govern de l'estil de Ferran Cardenal de fa unes dècades: la senyora Llanos de Luna, una patriota ultraespanyola convençuda que cal donar la batalla al model policial català. Però més greu encara és l'actitud de l'actual ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, el qual ha advertit que ni l'Ertzaintza ni els Mossos d'Esquadra no són policies integrals, unes declaracions que fan retrocedir els models policials català i basc com a mínim vint anys.
Estem a punt d'arribar a una situació límit a la policia de Catalunya i això requereix que el Departament de l'Interior i tot el govern de la Generalitat sigui conscient de l'eina que representa el cos de Mossos d'Esquadra per a la reconstrucció nacional. La policia de Catalunya és un dels pocs elements d'Estat de què gaudim, i cal mimar-la i prestigiar-la davant de la gran ofensiva de l'Estat i del desinterès (o la manca de sentit d'estat) que a vegades pateix per part de la seva pròpia classe política.