Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 d’octubre de 2016

Mosso esperant a ...

MOSSO ESPERANT ELS VALS MENJADOR QUE VA PROMETRE EL CONSELLER


MOSSO ESPERANT ELS PAP'S DE NADAL

MOSSO ESPERANT QUE EL DEPARTAMENT SUBVENCIONI L’ACTIVITAT FÍSICA


MOSSO ESPERANT EL FAS PER ANAR AL DENTISTA


MOSSO CORRENT CAP AL METGE (QUE EL METGE SIGUI DE L’INSS QUE ELS DE LA MÚTUA ES VEU QUE NO SON VÀLIDS)

dissabte, 15 d’octubre de 2016

I vosaltres? pagueu per anar a la piscina?


Perdoneu la meva ignorància o la meva base de creences errònia. Perdoneu perquè, potser, visc en un altre món, diferent d’aquells que em titllaran de tenir un pensament “desfasat”, “poc modern” o desconfiat del model d’integració i rehabilitació que ofereixen les presons. Perdoneu també pel desconeixement en profunditat del sistema penitenciari a Catalunya. I sobretot, perdoneu per tenir una ferma i impenetrable creença: qui la fa, la paga. L’estiu passat, vaig poder llegir amb estupor una notícia: “Les presons catalanes reobren les piscines”. Perdó? Després de llegir de nou el titular, per allò de sonar-te a error de lectura, vaig poder comprovar que la meva comprensió lectora estava perfecta. Les presons van tancar encertadament les seves piscines fa quatre anys, per les retallades, i aquest any, atès que la crisi, malgrat albirar-se encara a l’horitzó, sembla que l’anem perdent de vista, quina millor manera d’emprar els diners del contribuent que obrint les piscines per als presos? Que els funcionaris segueixen amb salaris retallats? Que els hospitals tenen falta de personal? Que les farmàcies no cobren? Minúcies. Els presos en remull. El primer és el primer. Interessant-me més pel tema, vaig poder comprovar que els reclusos no només gaudeixen dels banys, no. Realitzen activitats com ara aquagym i classes de natació. La mesura ha estat titllada d’èxit entre els responsables dels centres i -com no?- entre els reus, ja que, com deia un dels entrevistats, “és una gran mesura, perquè alliberes tensió i et fa oblidar que estàs a la presó”. Curiós. Si més no curiós. Però no em quedo aquí. Els presos de les presons catalanes, tret d’unes piscinetes, poden gaudir de gimnasos completament equipats, sales de relax amb ordinadors connectats a Internet, Play Station, Canal +… Perdoneu un incís. Entenc això de la televisió, és clar, però Canal +? I, per cert, l’últim intent de motí a Quatre Camins endevines per què va ser? Per unes millores sanitàries? Per més temps als vis a vis? No, amic lector, no. Per l’intent de treure el Canal + de la presó. Sí. Aquesta mateixa cara se’m va quedar a mi. Què vas sopar per Nadal l’any passat? No, no he canviat de tema ni t’ha saltat la pàgina del navegador a un altre article. T’ho pregunto de debò. Vols veure un menú nadalenc d’una de les presons de Catalunya?
Com t’has quedat? Sí, 2011, en plena crisi. Per als incrèduls i els que al·leguin que fa molt de temps d’això, l’any passat a la presó de Ponent, a Lleida, el primer plat va ser sopa de galets, plat típic, seguit de pollastre al forn amb prunes i pinyons. Això va ser així arran de queixes externes, ja que l’any anterior cada reu va menjar de segon plat un entrecot amb guarnició. Que li passin el menú a tot ciutadà que va a un menjador social en aquestes dates, a veure què n’opina. Està bé que els presos estudiïn. Encara que a tots, treure’ns els nivells d’anglès ens costi diners i a ells no. Està bé que tinguin dentista. Encara que els avis amb pensions irrisòries tinguin seriosos problemes a l’hora de pagar-lo. Està bé que si realitzen treball, el cobrin. Encara que la seva estada, menjar i activitats diverses siguin de franc. Està bé que el model que s’intenta exercir sigui el de la reinserció. Encara que queda demostrat en incomptables ocasions que fracassa estrepitosament. El que no aconsegueixo entendre, per molt que m’esforci, és, per una banda, aquest corrent on el seu major interès és que el pres oblidi que està a la presó. Que està complint condemna. Que ha fet una cosa dolenta. No, amic, això no funciona així. Vull que ho recordis cada dia. Que et penedeixis i posis els mitjans perquè no torni a succeir, i després t’integris de nou a la societat. I, d’altra banda, la gent que està contra les presons. Així, sense res més, sense oferir una alternativa. Cada any, recorren els carrers de Barcelona per una manifestació amb el lema “a terra els murs de les presons”, encapçalada gairebé sempre per membres de la CUP. Curiós… Què fem amb els que hagin comès un assassinat? I amb els pederastes? Què fem amb els agressors sexuals? Ho podríem preguntar a la senyora Maria Rovira, regidora de la CUP, que va denunciar una agressió sexual aquest estiu, què pensa ella que seria el més correcte per fer amb el seu agressor una vegada estigui detingut. Només puc finalitzar aquestes incongruències d’ens que es passen de moderns i d’anti-tot, amb una frase d’Albert Einstein que diu: “Només hi ha dues coses infinites; l’univers i l’estupidesa humana. I de la primera no estic segur”.

divendres, 14 d’octubre de 2016

Aneu-vos preparant...



DONCS PREPAREU-VOS QUÈ, SI CONVÉ, FAREM DE LA CONSELLERIA UNA PISTA D’ATLETISME

dilluns, 3 d’octubre de 2016

La vergonya d'un Departament

DIA MOLT TRIST, QUAN VEUS AQUEST PERSONATGE FENT UNA TAULA RODONA A L’INSTITUT DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA.


QUE NINGÚ HAGI ATURAT AQUEST DISBARAT, DEMOSTRA UN DEPARTAMENT MANCAT DE TOTA MENA DE SENTIT COMÚ